Tant bon punt arribàvem al teatre ja trobàvem un ambient eufòric creat en gran mesura per la vitalitat amb què sonava la música. De mica en mica es va anar creant un clima molt encisador, transportant-nos als països àrabs d’una manera fàcil i còmoda, viatjant a través de la música. Els interns van gaudir ballant entre ells, deixant-se portar pel so i creant una atmosfera de festa i alegria. Realment era molt fàcil que els peus anessin sols amb el ritme i les mans s’ajuntessin per fer palmes: la sala estava totalment entregada.
Els músics i la cantant van saber arribar a un públic amb ganes de passar-s’ho bé i divertir-se en la tarda d’un diumenge que gràcies al bon ambient que es va crear es va convertir en una festa. Fins i tot algun valent es va atrevir a cantar...
No hay comentarios:
Publicar un comentario