DIALOGAR A DINS DE LA PRESÓ

Texto: Colaboradora Taller de Diàleg Foto: Guth Family cc flirck

Gràcies a una iniciativa del Departament de Justícia i del Centre Unesco de Catalunya aquest any s’han dut a terme dos grups de diàleg interreligiós dins del Centre Penitenciari de Quatre Camins. Al llarg de deu sessions, un grup de persones de diferents tradicions religioses, agnòstiques i atees han dialogat sobre religions i el fet religiós.

Per tot allò que ha suposat per a mi l’experiència, com a tècnica i com a persona, m’agradaria exposar per què crec en els beneficis del diàleg, especialment dins d’un centre penitenciari.

En primer lloc, perquè penso que quan entrem en diàleg amb un altre iniciem un procés de personalització, de valoració i de reconeixement com a ésser humà i quan el diàleg és autèntic només veiem la persona i deixem al marge el seu comportament i el seu passat.

En segon lloc, un grup de diàleg interreligiós és per a mi un procés de trobada, de reflexió i d’intercanvi. És un espai en què un grup de persones es relacionen i inicien un camí de comunicació i de comprensió mútues; però perquè aquest diàleg, com qualsevol altre, sigui veritable ha de tenir una característica imprescindible i és que es faci en peu d’igualtat. La comunicació ha de ser simètrica i ha d’implicar tots els que hi participen de manera que la comunicació sigui necessàriament multidireccional.

En tercer lloc, des de la meva experiència, el grup és un camí d’acostament mutu, afectiu, cognitiu, relacional, basat en una progressiva vinculació de la persona als altres. Una realitat que permet una certa “normalització” de l’espai i del temps, perquè durant una breu estona les distàncies entre les persones s’escurcen i la sensació és la de ser “en un altre lloc”. És aquesta proximitat que permet el diàleg, la que fa que resulti tan gratificant.

Per acabar, vull felicitar ambdues institucions per aquest projecte i les encoratjo a impulsar nous grups en aquest centre i en altres.

Tan sols volia afegir que, segurament, la funció d’un grup de diàleg interreligiós no és arribar a un consens, com tampoc és debatre qui té la veritat, sinó afavorir un context d’intercanvi personal en què cadascú és escoltat i valorat i del qual tots podem aprendre. I aquesta dimensió dins d’una presó crec que té una càrrega simbòlica molt forta. Per això, considero que el grup de diàleg es converteix en un espai per a la dignificació personal.