El passat dissabte 8 De Novembre al teatre del centre, varem poder gaudir d’ una obra de teatre que explicava la vida d’una parella que portava 14 anys casats i de com un personatge, representat per un mirall, els hi mostra la cara oculta de cada un dels esposos.
La representació estava molt ben muntada amb un decorat molt creatiu i pràctic tant pel muntatge com pel desmuntatge del mateix. Els personatges i els successos eren atraients reflectint aspectes de la societat actual. Els diàlegs eren molt comprensibles i amb un llenguatge proper. A vegades els personatges feien comentaris als espectadors per atreure la seva atenció i el públic no va decebre i va seguir amb entusiasme l’obra.
Així doncs, agrair a la companyia Amigos de la Miseria Teatro per fer-nos passar una tarda de dissabte animada i diferent.
Texto: Colaboradora Taller de Diàleg Foto: Guth Family cc flirck
Gràcies a una iniciativa del Departament de Justícia i del Centre Unesco de Catalunya aquest any s’han dut a terme dos grups de diàleg interreligiós dins del Centre Penitenciari de Quatre Camins. Al llarg de deu sessions, un grup de persones de diferents tradicions religioses, agnòstiques i atees han dialogat sobre religions i el fet religiós.
Per tot allò que ha suposat per a mi l’experiència, com a tècnica i com a persona, m’agradaria exposar per què crec en els beneficis del diàleg, especialment dins d’un centre penitenciari.
En primer lloc, perquè penso que quan entrem en diàleg amb un altre iniciem un procés de personalització, de valoració i de reconeixement com a ésser humà i quan el diàleg és autèntic només veiem la persona i deixem al marge el seu comportament i el seu passat.
En segon lloc, un grup de diàleg interreligiós és per a mi un procés de trobada, de reflexió i d’intercanvi. És un espai en què un grup de persones es relacionen i inicien un camí de comunicació i de comprensió mútues; però perquè aquest diàleg, com qualsevol altre, sigui veritable ha de tenir una característica imprescindible i és que es faci en peu d’igualtat. La comunicació ha de ser simètrica i ha d’implicar tots els que hi participen de manera que la comunicació sigui necessàriament multidireccional.
En tercer lloc, des de la meva experiència, el grup és un camí d’acostament mutu, afectiu, cognitiu, relacional, basat en una progressiva vinculació de la persona als altres. Una realitat que permet una certa “normalització” de l’espai i del temps, perquè durant una breu estona les distàncies entre les persones s’escurcen i la sensació és la de ser “en un altre lloc”. És aquesta proximitat que permet el diàleg, la que fa que resulti tan gratificant.
Per acabar, vull felicitar ambdues institucions per aquest projecte i les encoratjo a impulsar nous grups en aquest centre i en altres.
Tan sols volia afegir que, segurament, la funció d’un grup de diàleg interreligiós no és arribar a un consens, com tampoc és debatre qui té la veritat, sinó afavorir un context d’intercanvi personal en què cadascú és escoltat i valorat i del qual tots podem aprendre. I aquesta dimensió dins d’una presó crec que té una càrrega simbòlica molt forta. Per això, considero que el grup de diàleg es converteix en un espai per a la dignificació personal.
El passat dissabte 27 de Setembre al teatre del centre vàrem poder gaudir d’un concert de música andina colombiana portat a terme pel grup Aroma de Café. Ens van fer passar una estona molt agradable i tranquil·la amb els boleros i la música de cantautors que van interpretar.
En un primer moment, van descol·locar als assistents ja que s’esperaven un concert més animat on el ball fos el protagonista. Però....Tot va arribar!!!!! I a la segona cançó una ballarina guarnida amb vestits espectaculars ens va embadalir amb els seus balls i danses.
A partir, d’aquí tot va anar molt bé: els 80 assistents van animar, van aplaudir, en definitiva, van connectar amb els músics.
Així doncs, va ser una bona barreja de música, cant, explicacions sobre la música colombiana i els instruments que tocaven i ball.
El cap de setmana és: teatre, jocs, fotografia, esport, estudi, diàleg, religió, espectacles... En definitiva,un “temps més lliure”: de distensió, relació, grup, moviment, entreteniment, cultura, descobriment, obrir els sentits, aprenentatge i tot allò que vagi sorgint.
Els/les professionals que hi treballem i els participants d'aquests espais volem ensenyar-vos el que fem, esperem que ho gaudiu!
PeatoNet, Una red de personas. Pretende ser una herramienta de interacción social en base a la creatividad.
El Punt Òmnia 4 Camins, una activitat en la qual es pretén acostar les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) a població en risc d’exclusió social. El Punt Òmnia es troba en l’Área Educacional del Centre Penitenciari Quatre Camins. Els usuaris que participen en aquest bloc són interns de diferents mòduls i del Psiquiàtric Sant Joan de Deu. Localitzat en el mateix centre.
